Seguiment dels tallers i cloenda

Tots els tallers han funcionat de meravella. S’ha aconseguit molt bona connexió entres els mestres i nosaltres.
Han verbalitzat que aquestes jornades també han afavorit que es coneguin molt més entre ells creant-se nous vincles entre els mestres de la regió.
Bé, aquí us oferim una mostra dels diferents moments de la formació:
- Educació Artística: Han fet el mapa de Kedougou en una de les parets de l’escola.



- Música: Hem assajat la cançó “Siyahamba” i l’hem cantat a la cloenda.


- Informàtica: “photo de famille”.


- Educació en Valors: Hem jugat amb el trencaclosques per a la Pau.


- Aprendre i ensenyar: Hem manipulat amb diferents materials (botons a la foto) i hem jugat amb robes.



- Cloenda: Discurs final de comiat després de l’intercanvi d’impressions i idees de cada “atelier”.


- Finalment dues fotos d’altres moments de treball: Al ciber intentant penjar un post al blog entre calor (molta) i mosquits (uns quants-bastants) i preparació de tasques i sessions (que hem anomenat “claustres africans”).



- Ep, també hem tingut alguns moments de “relax”.

Taller de teatre

Del taller de teatre encara no us n’havíem explicat res. La Mireia i la Cira, amb la col•laboració de la Sílvia, han omplert l’escola de nens i nenes que han estat preparant una versió musical-africana del conte del Patufet: han creat instruments, han cantat, han ballat i treballat elements bàsics del teatre.
Finalment, la representació el dia de la cloenda, davant de tots els mestres i autoritats educatives de la Regió de Kedougou, ha estat un èxit incommensurable.

Visita a l’alcalde de Kedougou

Dijous passat ens van convidar a la “Mairie” de Kedougou on vam tenir una xerrada informal amb l’alcalde. Ens va fer saber que estava molt content amb el nostre projecte descentralitzat, igual que amb la caravana solidària, perquè l’ajuda arriba de forma molt directa a la zona i el material que ha arribat a les escoles ha ajudat a millorar el nivell d’aquestes.
Ens va agradar sentir que no ens considerava turistes sinó col•laboradors; per això ens va convidar el proper dissabte a una festa bassari que ja us explicarem en detall properament.

Binta et la bonne idée

Vam projectar el capítol Binta et la bonne ideée de Javier Fresser, de la pel•lícula En el mundo a cada rato, a la Sala Polivalent de Kedougu. El públic era força nombrós i amb una participació molt activa durant el passi: rialles, ovacions i força xerrameca. Després, hi va haver un intens debat sobre la problemàtica de l’escolarització dels nois i sobretot de les noies. També es va parlar dels matrimonis precoços i altres qüestions relacionades, com les dificultats econòmiques i un sistema tradicional de família molt arrelat.
L’endemà vam tornar a projectar la pel•lícula a l’escola per aquells alumnes que no van poder assistir al primer passi. Molts van repetir i el debat va tornar a sorgir.
Si encara no coneixeu la història de la Binta us convidem a esbrinar quina és la seva bona idea (una pista: mireu al youtube).

Apreindre et enseigner

Hem començat amb tres dies més aviat teòrics, de treball en petit grup i de discussió sobre el fet de fer mestre/a, l’organització a l’aula i a l’escola en general.
Ens ha agradat molt la seva participació i les seves ganes de parlar entre ells sobre tota mena de qüestions relacionades amb la seva realitat escolar.
Ara hem començat ja amb intercanvi d’experiències educatives:
- Ateliers per treballar per racons les matemàtiques. Els ha agradat molt la proposta de treballar la lògica matemàtica tal i com els hi hem presentat. Inclús hi ha un mestre que ha copiat les fitxes del “tangram” per poder fer-ho amb els seus alumnes.
- D’Educació Física hem treballat “acrosposrt”, una manera de treballar la cooperació, l’esforç col•lectiu i l’educació no discriminatòria. Fins i tot la Fanta, a punt de jubilar-se, hi ha participat (vegeu foto).




Respecte el francès, plus o moins ça marche. Ja al final del primer dia, un alumne ens va dir: “ara us començo a entendre”. Al final de la primera setmana, també nosaltres els comencem a entendre.


FINS AVIAT A TOTHOM

Informatique

Un allargador enganxat a un altre, enganxat a un altre que va enganxat a un altre i finalment a un petit i sol endoll i d’aquí 13 ordinadors, dos dels quals son decoració.
Premier Jour: Beaucoup de coipures (talls de llum) que apaguen el primer allargador i tots els ordinadors i la feina feta. D'aqui al quart jour se solucionen uns problemes i comencen els cables brûles (cremats) i endolls que salten com si fossin acròbates. Tot i això tenim molts alumnes amb molt d’interès i entusiasme que comencen a defensar-se en les competències TIC. Tot sovint, gairebé sempre, és a dir, sempre, costa explicar que si no “guarden como” esborren tota la feina al segon grup. Gent del segon grup ens crida (gest “camarero” inclòs, evidentment) per dir-nos que no troben el seu document i ho hem d’arreglar tot de pressa i corrents.
Els élèves très contents i, per tant, nosaltres també.

Éducation en Valeurs

Ep! Seguidors de Kedougou! Per fi podem comunicar-nos amb vosaltres!
Perdoneu aquestes tardances però, o ens falta temps, o ens falten connexions, o ens falta electricitat.
Però aquí teniu una petita mostra dels nostres tallers.


Al grup de valors, debats i bones idees. Gran èxit de l'arbre de l'amistat, amb fulles on hi ha una frase de cadascú dient qualitats positives de la resta de companys i companyes. Molts mestres diuen que ho faran a l'escola. Una, fins i tot ho ha fet a casa: ha penjat l'arbre a l'entrada i diu que quan vingui algú segur que preguntarà què és i el convidaran a afegir-hi les seves fulles. Ens ha ensenyat la foto en el seu mòbil!
També ha sigut molt interessant la conversa sobre maneres d'avaluar.
De fet totes les converses són molt riques i vives. Hi ha diferències culturals, però també moltes afinitats i persones molt properes.

Expressió Artística!

És potser el més vistós dels nostres cusos de formació. Semblava que al principi no havia d'interessar però un cop s'hi han posat el gaudeixen i disfruten d'allò més; no ha costat gaire engrescar-los a pintar, jugant amb el color, fent colage, petits retrats... Només acabar el dibuix, se senten tan orgullosos de la seva obra que demanen fotografier-se amb ella. Al director de l'escola també li han agradat molt: ha demanat que ningu se'ls emporti, que han de quedar per decorar l'escola.

També ha començat la música. El “Sol solet” ha triomfat i al·lucinem amb la seva afinació i pronunciació: és com si fossin catalans. Avui la Silvia els ha fet fer “la dansa dels set salts” al pati de l'escola i marxaven a classe de valors cantant el “sol solet”.

bon començament

Avui hem començat els cursos. Després de la inauguració i els discursos pertinents, s'ha implantat el caos: noms, llistes, gent que hi és i no està apuntada, gent apuntada i que no hi és, “je veux seulement informatique”, en els altres cursos algunes cares llargues... Les pèssimes condicions elèctriques fan que no es puguin encendre simultàniament els 12 ordinadors que tenim.
Mica en mica els cursos van començant amb expectatives de tota mena, rialles amables, reticències, interessos contrastats... Per part nostra molt nerviosisme i un cert patiment però... HEM SOBREVISCUT i estem contents!!!

Demain... on verra!

29 hores Barcelona Kedougou

Ens trobem a l'aeroport de Barcelona tres hores abans d'embarcar, amb preocupació i paranoia per no poder arribar a temps ja que hi havia el Tour de França. Com que tota Barcelona estava veient el Tour i no hi havia ningú a la carretera vàrem fer tres hores d'espera tot posant en comú nervis i il·lusions.
Tot i que semblava impossible, les maletes varen cabre a l'avió i no varen superar el pes.
A l'aeroport de Leopold Senghor de Dakar tenim la primera anècdota del viatge: l'arribada de TOTES les maletes, fins i tot els grans tubs amb els mapes que tenien un tracte diferent. Aquí ens espera un senyor amb el cartellet de Koumera i anem cap al cotxe, coneixem l'Aristide i ens presenta el conductor que ens portarà cap a Kedougou.
En la confusió de la nit i envoltat de borinots senegalesos, canviem diners al “trapitxeo” del pàrquing de l'aeroport. Ja podem marxar i seiem al que serà el nostre vehicle durant moooltes hores.
Esmorzem a Kaolak (calor), dinem a Tambacounda (molta calor) en un hotel amb piscina. Bany relaxant d'aigua calenta, i reemprenem el camí a Kedougou. Safari per la carretera veient monos verds, babuïns, gazel·les, gallines pintades i diversos estornells.
Finalment arribem a Kedougou justet per sopar i quedar plans al llit.
Total: 29 hores Barcelona-Kedougou.

Ja estan a Kedougou...

Confirma't, el primer equip ja estan a Kedougou, i de moment tot son bones noticies, no fa calor, la temperatura es agradable i al vespre cal una jaqueta.
Per tots els participants del equip de formació de mestres, que sapigueu que la llista d'interessats/des augmenta dia a dia, la expectativa a Kedougou es constant, els mestres no han marxat de vacances per poder fer el curs i paren al Saliu pel carrer per preguntar-li quan comencem, el Saliu esta molt emocionat i amb molta il·lusió amb el projecte, i la Fanta ha dit que també vol fer el curs tot i que esta a punt de jubilar-se perquè també es vol reciclar! Important pels informàtics hi ha 18 ordinadors pel curs de formació!
Pel projecte de TEAMUCO també bones noticies, han seleccionat 10 noies els hi ha encantat la idea i a demés coincideix que just l'any que ve volien formar el seu propi grup de teatre, o sigui que no podíem arribar en millor moment.
Com es pot veure estar a Kedougou serà com estar a casa.

PD: foto d'arxiu del mercat de Kedougou

Els primers ja han arribat!

EL dia 1 de Juliol sortia la primera part de l'expedició, la família de l'Africa esta a Africa (l'Africa, El Bangali, el Fode, el Mustafa i el Koumera), però ens consta que els hi ha costat una mica tot plegat.

Primer 3 hores dins un avió per problemes tècnics els varen fer arribar amb 5 hores de retràs, de ben segur hagués estat tan sols una anècdota per explicar, sinó fos perquè...els hi van perdre les maletes....us ho imagineu, arribeu a Dakar i no teniu raspall de dents ni pasta, ni roba interior ni exterior, aaaaaaaah! el pànic s'apodera dels primers viatgers de l'expedició, el dia següent van en busca de les seves maletes i tan sols arriben la meitat, NO POT SER!!!! però no tot esta perdut, a ritme arficà, al dia 4 arriben l'altra meitat de les maletes i a les 7h del mati superant el trafic infest de la capital del Senegal, Dakar, el nostre reduït primer grup encamina les passes de la furgoneta que condueix el Baba cap a Kedougou, esperem que un cop recuperat tot l'equipatge (que a mi em sembla un miracle) arribin a Kedougou mes relaxats i amb molta empenta per començar a obrir camí als que hi anirem després! Una nota important, ens han comunicat que a Dakar feia fred, o sigui que la calor la tenim tota aquí!


Be com ja veieu tots JA hem començat!!!!!

PD: les fotos son d'arxiu, fins qu no fem les nostres! i aquí hi ha el Baba que segur que els cuidarà a tots i els dura a bon port! Mireu la Magalí ens ha passat aquesta foto de quan anaven cap a l'aeroport! gràcies!