EL dia 1 de Juliol sortia la primera part de l'expedició, la família de l'Africa esta a Africa (l'Africa, El Bangali, el Fode, el Mustafa i el Koumera), però ens consta que els hi ha costat una mica tot plegat.
Primer 3 hores dins un avió per problemes tècnics els varen fer arribar amb 5 hores de retràs, de ben segur hagués estat tan sols una anècdota per explicar, sinó fos perquè...els hi van perdre les maletes....us ho imagineu, arribeu a Dakar i no teniu raspall de dents ni pasta, ni roba interior ni exterior, aaaaaaaah! el pànic s'apodera dels primers viatgers de l'expedició, el dia següent van en busca de les seves maletes i tan sols arriben la meitat, NO POT SER!!!! però no tot esta perdut, a ritme arficà, al dia 4 arriben l'altra meitat de les maletes i a les 7h del mati superant el trafic infest de la capital del Senegal, Dakar, el nostre reduït primer grup encamina les passes de la furgoneta que condueix el Baba cap a Kedougou, esperem que un cop recuperat tot l'equipatge (que a mi em sembla un miracle) arribin a Kedougou mes relaxats i amb molta empenta per començar a obrir camí als que hi anirem després! Una nota important, ens han comunicat que a Dakar feia fred, o sigui que la calor la tenim tota aquí!
Be com ja veieu tots JA hem començat!!!!!
PD: les fotos son d'arxiu, fins qu no fem les nostres! i aquí hi ha el Baba que segur que els cuidarà a tots i els dura a bon port! Mireu la Magalí ens ha passat aquesta foto de quan anaven cap a l'aeroport! gràcies!
4 comentaris:
Un cop ha passat, ja està!! Pas de probleme!!! Pero en el moment l'endarreriment i la pèrdua de maletes...Déu n'hi do.
M'encanta la notícia que tant a Dakar com a Kédougou no fa gaire calor!!!
Molts records a tots des de Toronto, us desitjo que tot surti d'allò més bé!
Però sobretot moltes abraçades pel meu millor alumne: El Fode!
Acabo d'assabentar-me d'aquesta moguda. Qui estigues amb vosaltres! Us desitjo bona estada, una abraçada forta. La Mariona envia salut al Bangali. Esther .ceip Can Carabassa
L'Aventura és l'aventura, pero quan li toca a un sempre emprenya una mica.
Quans records veure en Baba, segur que us cuida com als seus fills. Doneu-li una molt forta abraçada de part meva.
Albert Soler
Publica un comentari a l'entrada