Dijous 21 de juliol

Dimecres 20 de juliol

Avui molta calor. Bé, molta calor no, moltíssima calor, fins i tot excessiva. Els tallers continuen segons el que es tenia previst:

• A artístic, han assajat la dansa per a la “clôture” i han fet una sessió grafisme   
• A valors la cooperació i la pau han estat els temes principals.  
• A aprendre i ensenyar s’ha treballat el conte i hem fet alguna representació.  
• A informàtica han començat a introduir l’excel.

Força mestres no poden assistir a la formació perquè han de fer unes correccions dels exàmens dels alumnes que han de passar a secundària (collège) i, tot i que quan acaben vénen de seguida al taller, expressen “qu’ils sont désolés”.

Avui us volem ensenyar imatges de l’aula d’informàtica, ja que és l’única que encara no hem il·lustrat. Com podeu veure, les condicions no són les òptimes, però la voluntat i la força de l’Araceli i en Diallanding fan que tot sigui possible.

 

A mig matí ens han visitat uns amics de Barcelona que són de viatge amb en Koumera. Quina sorpresa! La Laura Vinyals, alumna del Pla i ex-alumna del Torrent de can Carabassa! Ha vingut amb el seu pare i unes amigues.

A la tarda hem anat a veure el terreny que la Marie (Ajuntament) de Kédougou ha concedit a l’Associació Amics de Diakha madina per a la construcció del nou CRP. Esperem poder tenir el finançament per a la seva construcció el més aviat possible.

Dijous 21 de juliol

Avui hem continuat amb els tallers. Es comença a respirar que això s’acaba, tant per nosaltres com per als mestres de Kédougou. Han començat a demanar-nos que ens féssim fotos amb ells. Al taller d’artístic, on avui s’ha fet un taller de joieria amb botons, nespressos, etc. han fet joies per a nosaltres de record.

Comença aquella sensació contradictòria: per una banda el sentiment d’acabar, d’estar cansats, de no parar, de voler sortir d’aquesta calor enganxifosa, de la pols vermellosa que se t’enganxa a tot arreu. Per una altra banda, les sensacions positives de la feina, l’encant dels mestres, el sentir-te acompanyat en tot moment, la calidesa de la gent que t’embolcalla, el somriure d’orella a orella sempre que et veuen, l’agraïment que a tot hora et manifesten per haver estat amb ells,... i tants i tants moments de riure.

Però encara queda demà, amb les valoracions i l’acte de clausura. Ja us ho explicarem.