dijous, 21 de juliol del 2011

Dijous 21 de juliol

Dimecres 20 de juliol
Avui molta calor. Bé, molta calor no, moltíssima calor, fins i tot excessiva. Els tallers continuen segons el que es tenia previst:
  • A artístic, han assajat la dansa per a la “clôture” i han fet una sessió grafisme   
  • A valors la cooperació i la pau han estat els temes principals.  
  • A aprendre i ensenyar s’ha treballat el conte i hem fet alguna representació.  
  • A informàtica han començat a introduir l’excel.
Força mestres no poden assistir a la formació perquè han de fer unes correccions dels exàmens dels alumnes que han de passar a secundària (collège) i, tot i que quan acaben vénen de seguida al taller, expressen “qu’ils sont désolés”.

Avui us volem ensenyar imatges de l’aula d’informàtica, ja que és l’única que encara no hem il·lustrat. Com podeu veure, les condicions no són les òptimes, però la voluntat i la força de l’Araceli i en Diallanding fan que tot sigui possible.

 

A mig matí ens han visitat uns amics de Barcelona que són de viatge amb en Koumera. Quina sorpresa! La Laura Vinyals, alumna del Pla i ex-alumna del Torrent de can Carabassa! Ha vingut amb el seu pare i unes amigues.
A la tarda hem anat a veure el terreny que la Marie (Ajuntament) de Kédougou ha concedit a l’Associació Amics de Diakha madina per a la construcció del nou CRP. Esperem poder tenir el finançament per a la seva construcció el més aviat possible.






Dijous 21 de juliol
Avui hem continuat amb els tallers. Es comença a respirar que això s’acaba, tant per nosaltres com per als mestres de Kédougou. Han començat a demanar-nos que ens féssim fotos amb ells. Al taller d’artístic, on avui s’ha fet un taller de joieria amb botons, nespressos, etc. han fet joies per a nosaltres de record.


Comença aquella sensació contradictòria: per una banda el sentiment d’acabar, d’estar cansats, de no parar, de voler sortir d’aquesta calor enganxifosa, de la pols vermellosa que se t’enganxa a tot arreu. Per una altra banda, les sensacions positives de la feina, l’encant dels mestres, el sentir-te acompanyat en tot moment, la calidesa de la gent que t’embolcalla, el somriure d’orella a orella sempre que et veuen, l’agraïment que a tot hora et manifesten per haver estat amb ells,... i tants i tants moments de riure.

Però encara queda demà, amb les valoracions i l’acte de clausura. Ja us ho explicarem.

5 comentaris:

carme solés ha dit...

En aquesta vida tot s'acaba...
Deixareu una pila d'amics i us emportareu un munt de vivencies, sesacions, record... Això vindrà amb vosaltres i ningú us ho podrà prendre.
Segurament que ara trobeu a faltar la pluja dels primers dies. Aquí sembla que estem a setembre.
Jo ho he viscut des d'aquí seguint el vostre blog.
Per si demà no entro, bon viatge de tornada.

Anònim ha dit...

Quantes bones notícies !
És fantàstic!!!!

Però jo al meu rotllo: Lourdes i la música i la dansa!!! què tal?

Felicitats a tots! Sou uns cracks!!!

molts petonets i feliç final d'aventura!

Sílvia

Família Pomerol Olaya ha dit...

Hola ! Hem anat seguint el vostre blog i volem que sapigueu que admiren tot el que esteu fent. Una abraçada des de Peratallada! Marc, Montse, Milena i Aina

Anònim ha dit...

Hola a tots i a totes,

és fantàstic tot això que esteu fent!
El millor de tot és que a més a més de la satisfacció per la feina ben feta també us endureu una molt bona experiència personal.

Una abraçada,
Núria Ivern

Unknown ha dit...

Felicitats de nou, sou uns i unes mestres fantàstics, de veritat. Que tingueu bon viatge de tornada i unes bones vacances ben merescudes!
Mariona